Trabajando por los últimos langures de Vietnam

[:es]“Después del viaje en avión hasta Hanoi, me tocó esperar horas al bus que me llevaría hasta mi destino. Mi primer viaje solo, era el único no local y mido casi 1.90m, no pasé desapercibido precisamente…” me cuenta entre risas Martí Masip al volver de sus 6 meses de prácticas del Máster de Primatología. Transmite con entusiasmo su experiencia y asegura que está deseando volver a estudiar a más grupos de primates”.

• Háblame del proyecto y de tu día a día allí.

El EPRC se encuentra en un Parque Nacional. Rescatan, rehabilitan, investigan y conservan a algunas de las 25 especies de primates que viven en Vietnam. De éstas, 7 están en riesgo crítico de desaparecer y 9 en peligro de extinción y muchos de estos primates solo se pueden encontrar en el EPRC. En el centro forman grupos con la intención de liberarlos, pero antes de este gran paso final, los animales pasan por una instalación de semilibertad en la montaña donde se monitorizan hasta ver que están preparados.

Y ahí estaba yo, trabajando entre algunas de las especies de primates más amenazadas del mundo, desde las 6:30h que era cuando empezaba mi día, hasta el final de la jornada, registrando con mi grabadora las conductas de uno de los grupos de Langur de Hatinh.

• ¿De dónde proceden estos animales? ¿Por qué están tan amenazados?

La mayoría del tráfico ilegal. Su principal amenaza es la caza, para comer o para medicina tradicional. Y algunas especies también se capturan para el mascotismo y el turismo.

Uno de los casos más extremos es el del langur de Cat Ba, que vive en una isla y que vio su población reducida a tan solo 40 individuos debido también a la pérdida del hábitat por la expansión del turismo.

• ¿Cómo se trabaja desde la investigación en la conservación de las especies?

Éstas son especies muy poco estudiadas. Sus hábitats naturales son escarpados y de difícil acceso para los humanos y quedan pocos animales en libertad, lo que hace que prácticamente no se sepa nada sobre su comportamiento. En un proyecto de reintroducción de primates, se debe antes conocer cómo son y qué necesidades tienen y ahí entra el papel de la investigación. El objetivo es desarrollar un método de evaluación en pre-libertad antes de la liberación, porque si no podría ser un desastre.

Yo pasé 500 horas en la instalación de 5 ha en la montaña, que me dieron algo menos de 300 horas de datos útiles. No es sencillo, pero espero que mis observaciones ayuden a los siguientes investigadores a establecer unas bases del comportamiento del Langur de Hatinh.

• ¿Alguna reflexión?

La situación de la conservación en el país es crítica, no solo para los primates. Para que te hagas a una idea: en una excursión de 6 horas por el Parque Nacional, solo nos cruzamos con una rana y un gusano, el bosque “está vacío”… Por desgracia, en las instalaciones de semilibertad de ERPC hay más vida salvaje que en el bosque…

La parte positiva: la gente, local y extranjera, que no se rinde y que lo sacrifica todo para proteger la Naturaleza.

• Y ¿ahora qué?

Pues a seguir trabajando y ver si el diseño del método de evaluación funciona. Me encantaría poder estudiarlos en libertad. He disfrutado mucho con la experiencia y voy a poner mis esfuerzos a seguir por el camino de la investigación aplicada a la conservación.

¿Te interesa saber más sobre el máster?

Esta noticia apareció en Primates num 38, la revista de MONA. Puedes ver toda la revista aquí.[:ca]“Després del viatge en avió fins a Hanoi, em va tocar esperar hores al bus que em portaria fins a la meva destinació. El meu primer viatge sol, era l’únic no local i faig gairebé 1.90m, no vaig passar desapercebut precisament… “m’explica entre rialles en Martí Masip en tornar dels seus 6 mesos de pràctiques del Màster de Primatologia. Transmet amb entusiasme la seva experiència i assegura que està desitjant tornar a estudiar a més grups de primats”.

•        Parla’m del projecte i del teu dia a dia allà:

El EPRC es troba en un Parc Nacional. Rescaten, rehabiliten, investiguen i conserven a algunes de les 25 espècies de primats que viuen al Vietnam. D’aquestes, 7 estan en risc crític de desaparèixer i 9 en perill d’extinció i molts d’aquests primats només es poden trobar al EPRC. Al centre formen grups amb la intenció d’alliberar-los, però abans d’aquest gran pas final, els animals passen per una instal·lació de semillibertat a la muntanya on es monitoritzen fins que estan preparats.

I allà hi era jo, treballant entre algunes de les espècies de primats més amenaçades del món, des de les 6: 30h que era quan començava el meu dia, fins al final de la jornada, enregistrant amb la meva gravadora les conductes d’un dels grups de Langur de Hatinh.

•        D’on procedeixen aquests animals? Per què estan tan amenaçats?

La majoria del tràfic il·legal. La seva principal amenaça és la caça, per menjar o per a medicina tradicional. I algunes espècies també es capturen per al mascotisme i el turisme. Un dels casos més extrems és el del langur de Cat Ba, que viu en una illa i que va veure la seva població reduïda a tan sols 40 individus degut també a la pèrdua de l’hàbitat per l’expansió del turisme.

•        Com es treballa des de la recerca per a la conservació de les espècies?

Aquestes són espècies molt poc estudiades. Els seus hàbitats naturals són escarpats i de difícil accés per als humans i queden pocs animals en llibertat, el que fa que pràcticament no se sàpiga res sobre el seu comportament. En un projecte de reintroducció de primats, s’ha de conèixer a priori com són i quines necessitats tenen i aquí entra el paper de la investigació. L’objectiu és desenvolupar un mètode d’avaluació en pre-llibertat abans de l’alliberament, perquè si no podria ser un desastre.

Jo vaig passar 500 hores en la instal·lació de 5ha a la muntanya, que em van donar una mica menys de 300 hores de dades útils. No és senzill, però espero que les meves observacions ajudin els següents investigadors a establir unes bases del comportament del Langur de Hatinh.

•        Alguna reflexió?

La situació de la conservació al país és crítica, no només per als primats. Perquè et facis a una idea: en una excursió de 6 hores pel Parc Nacional, només ens vam creuar amb una granota i un cuc, el bosc “està buit”… Per desgràcia, a les instal·lacions de semillibertat de ERPC hi ha més vida salvatge que al bosc …

La part positiva: la gent, local i estrangera, que no es rendeix i que ho sacrifica tot per protegir la Natura.

•        I ara què?

Doncs a seguir treballant i veure si el disseny del mètode d’avaluació funciona. M’encantaria poder estudiar-los en llibertat. He gaudit molt amb l’experiència i vull posar els meus esforços a seguir pel camí de la recerca aplicada a la conservació.

T’interessa saber més sobre el màster?

Aquesta notícia va aparèixer a Primates num 38, la revista de MONA. Pots veure tota la revista aquí.

 [:en]“After my plane trip to Hanoi, I had to wait for hours for the bus that would take me to my destination. My first trip on my own, the only non-local there and I’m almost 1.90m, I didn’t go unnoticed…” Martí Masip tells me among laughter after his 6 month practical placement as part of his Masters degree in Primatology. He enthusiastically transmits his experience and tells me that he is very much looking forward to studying more primate groups.

•        Tell me about the project and your day-to-day there:

The EPRC is located in a National Park. They rescue, rehabilitate, research and conserve some of the 25 species of primates that live in Vietnam. Of these, 7 are on the edge of extinction, 9 are endangered and many of these primates can only be found in the EPRC. In the centre they form groups with the intention of releasing them, but before this great final step, the animals go through a semi-wild facility in the mountains where they are monitored until they are ready. And there I was, working amongst some of the most endangered primate species in the world, from 6:30am until the end of the day, recording the behaviour of one of the Hatinh Langurs’ groups.

•        Where do these animals come from? Why are they so threatened?

Most of them come from illegal trafficking. Their main threat is hunting, for food or for traditional medicine. And some species are also captured for mascotism and tourism.

One of the most extreme cases is the Cat Ba langur, which lives on an island and saw its population reduced to only 40 individuals due, also, to the loss of habitat as a consequence of the expansion of tourism.

•        How does research work for the conservation of species?

These species have hardly been studied. Their natural habitats are rocky and difficult for humans to access to and there are not many animals left in the wild, which means that there’s hardly any data about their behaviour. In a primate reintroduction project, you must first know how they behave and what needs they have, and that is where the role of research comes in. The objective is to develop a pre-release evaluation method before the liberation, because otherwise it could be a disaster.

I spent 500 hours in an enclosure of 5 ha in the mountains, which gave me around 300 hours of useful data. It is not easy work, but I hope that my observations will help the resident researchers establish a basis for the behaviour of the Hatihn langur.

•        Any reflections?

The conservation situation in the country is critical, not only for primates. So you get the picture: on a 6-hour trip at the National Park, we only run into a frog and a worm, the forest is “empty” … Unfortunately, at the ERPC semi-wild facilities, there is more wildlife than in the forest… The positive part: the people, local and foreign, will not give up and they seem willing sacrifice everything to protect Nature.

•        And now, what?

Well, my intention is to continue working and to see if the design of the evaluation method works. I would love to study these very rare primates in the wild. I have really enjoyed the experience and I will concentrate my efforts to follow the path of research applied to conservation.

Next informative sessions for the master and postgraduate in primatology

[:]