El seu passat

Va ser el primer macaco que va arribar a MONA. Quan va arribar era molt jove, però ja presentava símptomes d’estrès per la separació de la mare de petita i per la manca de socialització. Estava molt humanitzada.

La idea original era que es quedés aquí només el temps necessari fins que li trobéssim un centre amb més macacos amb qui conviure, ja que el 2002 encara no teníem instal·lacions per a macacos a MONA. Va ser posada en llista d’espera de diversos centres, però els mesos passaven i ella presentava cada cop més conductes d’autoagressió, com una manera de gestionar la frustració.

Després de vuit mesos, continuava en llista d’espera, així que vam decidir rescatar altres macacos que havien estat interceptats i començar un grup social, del qual ella va ser una bona líder durant alguns anys.

El seu present

Fa alguns anys que ja no és la líder del grup. Va ser destronada per la Pipa, l’altra femella del grup.

Tot i que al principi del canvi va ser la segona a la jerarquia, fa anys que es troba en una posició canviant, perquè a la jerarquia del grup, la Pipa és la dominant i els altres queden molt per avall, lluitant per no ser l’últim.

Però a part dels embolics pel poder, és fàcil trobar-la empolainant la Pipa al sol o buscant llavors i bitxos entre l’herba.

La seva vida social

Des que va perdre la posició de líder, la seva vida i la del grup han canviat molt. Amb ella com a líder, podríem dir que es vivia amb més harmonia. Però en general, la vida és tranquil·la.