La tradición judio-cristiana y la pandemia actual del Covid19

[:es]

Imagen 1. El Hombre de Vitruvio (1470). Leonardo Da Vinci. Símbolo de referencia del humanismo y que situa al hombre en el centro de todo el universo

“La visión antropocéntrica de la sociedad occidental con respecto al medio natural también ha contribuido al estado actual de pandemia”

Hablamos con David Riba, Responsable del Departamento de Educación MONAEduca, profesor de arqueología y  pre-historia a la UdG y de Evolución Humana y Cognición en el Máster de Primatologia Udg-Fundació MONA.

 

¿Cuál es tu consideración sobre la pandemia actual?

La actual situación de pandemia global a causa del COVID 19 está colapsando todos los sistemas que integren la sociedad, desde el sanitario hasta el económico. La mayoría de nosotros, incluidos los de edades entre 60 y 70 años, no recordamos una situación de tanto impacto inmediato como la actual. Investigadores procedentes de muchas disciplinas advierten de los profundos efectos que puede llegar a provocar esta crisis. Con todo, consideran que ésta es sólo un aviso. En este sentido, advierten que todo puede ser mucho peor, hasta el punto de alcanzar un colapso sistémico total.

 

¿Qué crees que piensa la sociedad sobre esta crisis?

El estallido de la crisis sanitaria y el confinamiento consecuente nos ha generado una percepción incierta de abismo colectivo, cosa que ha provocado, más que otras veces, que los medios de comunicación, la sociedad civil y multitud de científicos valoremos el estado actual y nos preguntemos de forma grupal como se ha llegado a esta situación. Parece que de golpe hemos tomado conciencia de la fragilidad de nuestros sistemas, de la propia condición humana, y de que se requieren cambios estructurales profundos.

¿Cuáles son las causas principales?

Entre las múltiples causas de esta crisis, una de las más importantes, según apuntan diversos estudios y organizaciones como Fundació Mona, parece tener relación directa con la sobreexplotación antrópica de la naturaleza y la consecuente pérdida de biodiversidad. En este sentido, cuestiones como la deforestación, la invasión sistemática de hábitats salvajes, la caza y el comercio de animales para el consumo y para tratamientos medicinales ancestrales y no fundamentados, parecen ser los vectores originales de transmisión de patógenos, como el que nos ocupa en la actualidad. Con todo, este tipo de interacción feroz que la sociedad ha generado con el medio natural no es reciente. Por el contrario, posee unas raíces culturales y sociales muy profundas.

 

“La tradición judeocristiana y las corrientes teóricas reformadoras como el humanismo introdujeron, de forma gradual, la idea del ser humano como ser superior, y una confianza “ciega” en su progreso por encima de todas las cosas..”

 

¿Cuáles son las raíces de la relación de los humanos con el medio natural?

El sistema actual tiene su antecedente más próximo y directo en la revolución industrial. Como es sabido, ésta transformó profundamente las relaciones entre humanos, los medios de producción y todas las estructuras sociales y políticas. De igual forma, la tradición judeocristiana y las corrientes teóricas reformadoras como el humanismo introdujeron, de forma gradual, la idea del ser humano como ser superior, y una confianza “ciega” en su progreso por encima de todas las cosas. Este ha sido, en parte, el poso de la percepción antropocéntrica que los humanos actuales, sobre todo los de occidente, hemos construido e interiorizado en relación con el medio natural, tanto de forma colectiva como individual. Ésta, además, ha legitimado muchas de las prácticas abusivas sobre la naturaleza, como las comentadas anteriormente. Si queremos frenar esta situación, necesitamos un cambio profundo de perspectiva. En este sentido, se requieren altas dosis de reflexión crítica y colectiva sobre la realidad que nos rodea.

[:ca]

Imatge 1. l’Home de Vitruvi (1470). Leonardo Da Vinci. Símbol de referència de l’humanisme i que situa a l’home en el centre de tot l’univers

“La visió antropocèntrica de la societat occidental vers el medi natural també ha contribuït a l’estat actual de pandèmia”

Parlem amb en David Riba, Responsable del Departament d’Educació MONAEduca, professor d’arqueologia i  pre-història a la UdG i d’Evolució Humana i Cognició al Màster de Primatologia Udg-Fundació MONA.

 

Quina consideració fas de la pandèmia actual?

L’actual situació de pandèmia global a causa del COVID 19 està col·lapsant tots els sistemes que integren la societat, des del sanitari fins l’econòmic. La majoria de nosaltres, fins i tot aquells de més de 60 i 70 anys, no recordem una situació de tant impacte immediat com l’actual. Investigadors procedents de moltes disciplines adverteixen dels profunds efectes que pot arribar a provocar aquesta crisi. Amb tot, consideren que aquesta només és un avís. Ens aquest sentit, adverteixen que tot pot ser molt pitjor, fins al punt d’arribar a un col·lapse sistèmic total.

Què creus què pensa la societat sobre l’actual crisi?

L’esclat de la crisi sanitària i el conseqüent confinament ens ha dut a una incerta percepció d’abisme col·lectiu, cosa que ha fet, ara més que mai,que mitjans de comunicació, societat civil i científics valorem l’estat actual i ens pregunten de forma grupal com hem arribat fins a aquesta situació. Sembla que ens hem adonat de cop de la feblesa dels nostres sistemes, de la pròpia condició humana, i de que calen canvis estructurals profunds.

Quines són  les causes principals?

Entre les múltiples causes d’aquesta crisi, una de les mes importants, segons apunten diversos estudis i organitzacions com la Fundació Mona, sembla tenir relació directe amb la sobreexplotació antròpica de la natura i la conseqüent pèrdua de diversitat. En aquest sentit, qüestions com la desforestació, la invasió sistemàtica d’habitats salvatges, la caça i el comerç d’animals pel consum i per a tractaments medicinals ancestrals i no fonamentats, semblen ser els vectors originals de transmissió de patògens, com el que ens ocupa actualment. Amb tot, aquest tipus d’interacció ferotge que la societat ha generat amb el medi natural no és recent, ben al contrari té unes arrels culturals i socials força profundes.

“La tradició jueva-cristiana i les corrents teòriques reformadores com l’humanisme, van introduir de forma gradual la idea de l’home com a ésser superior, i una confiança “cega” en el seu progrés per sobre de totes les coses.”

 

Quines són les arrels de la relació dels humans amb el medi natural?

El sistema actual té el seu antecedent més proper i directe en la revolució industrial. Com sabem, aquesta va canviar profundament les relacions entre humans, els mitjans de producció i totes les estructures socials i polítiques. De la mateixa forma, la tradició jueva-cristiana i les corrents teòriques reformadores com l’humanisme, van introduir de forma gradual la idea de l’home com a ésser superior, i una confiança “cega” en el seu progrés per sobre de totes les coses. Aquest, en part, ha estat el pòsit de la percepció antropocèntrica que els humans actuals, sobretot els d’occident, hem construït i interioritzat vers el medi natural, de forma col·lectiva i individual. Aquesta, a més, ha legitimat moltes de les pràctiques abusives vers la natura, com les comentades anteriorment. Si volem posar fre a aquesta situació, cal, doncs, un canvi de perspectiva profund. En aquest sentit, ens cal molta més reflexió crítica i col·lectiva sobre la realitat que ens envolta.

[:en]

Image 1. The Vitruvian Man (1470). Leonardo da Vinci. Symbolic reference of humanism that places man at the center of the entire universe.

“The anthropocentric vision of western society regarding the natural environment has also contributed to the current state of pandemics“

We speak with David Riba, Head of  the MONAEduca Education Department, professor of archeology and prehistory at the University of Girona, and of Human Evolution and Cognition in the  Udg-Fundació MONA Masters in Primatology.

 

What is your opinion on the current pandemic?

The current global pandemic situation due to COVID 19 is collapsing all systems that make up society, from health to economic. Most of us, including those between the ages of 60 and 70, do not recall a situation with as much immediate impact as this has today. Researchers from many disciplines warn of the profound effects that this crisis can cause. Still, they consider this to be just a warning. In this sense, they warn that everything could become much worse, to the point of reaching a total systemic collapse.

 

What do you think society thinks about this crisis?

The outbreak of the health crisis and the consequent confinement has generated an uncertain perception of a collective abyss which has meant, more than usual, that the media, civil society, and a multitude of scientists assess the current state and ask how this situation has been reached. It seems that we have suddenly become aware of the fragility of our systems, of the human condition itself, and that profound structural changes are required.

What are the main causes?

Among the multiple causes of this crisis, one of the most important, according to various studies and organizations such as Fundació Mona, seems to be directly related to the anthropic overexploitation of nature and the consequent loss of biodiversity. In this sense, issues such as deforestation, the systematic invasion of wild habitats, hunting, and trade in animals for consumption and for ancestral and unsubstantiated medicinal treatments, seem to be the original culprits of pathogen transmission, such as the one in question. However, this type of fierce interaction that society has generated with the natural environment is not a recent phenomenon. On the contrary, it has very deep cultural and social roots.

 

“The Judeo-Christian tradition and the reforming theoretical currents like humanism gradually introduced the idea of ​​the human being as a superior being, and a blind confidence in his progress above all things… “

 

What are the roots of the relationship of humans with the natural environment?

The current system has its closest and most direct antecedent in the industrial revolution. As is known, it profoundly transformed relations between humans, the means of production, and all social and political structures. In the same way, the Judeo-Christian tradition and the reforming theoretical currents like humanism gradually introduced the idea of ​​the human being as a superior being, and a “blind” confidence in his progress above all things. This has been, in part, the basis of anthropocentric perception that current humans, especially those from the West, have built and internalised in relation to the natural environment, both collectively and individually. This, in addition, has legitimised many of the abusive practices on nature, such as those discussed above. If we want to stop this situation, we need a profound change of perspective. In this sense, high doses of critical and collective reflection on the reality that surrounds us are required.

.

 [:]