Cuando se trabaja por Solidaridad

[:es]

“Ante la situación de alarma de COVID-19 pudieron elegir la opción, –me voy a mi país y me cobijo debajo de la manta al lado de mamá-, pero no dudaron ni un segundo, y eso es de admirar.”

    Hablamos con Alba Gómara, coordinadora del Voluntariado y de proyectos del Cuerpo Europeo de Solidaridad y co-responsable del Departamento de Rescate y Rehabilitación de Primates. 

Trabajamos con jóvenes europeos que vienen a desarrollar una Actividad Voluntaria a nuestra Entidad. Ellos son participantes del CUERPO EUROPEO DE SOLIDARIDAD .

Desde 2015 Fundación MONA es una de las Entidades acreditadas en Europa que recibe financiación de la Comisión Europea para acoger y enviar jóvenes voluntarios. Éstos son beneficiados con unas becas que les garantiza ante todo una seguridad y protección, con todos los gastos cubiertos allá donde vayan.

Como coordinadora de Proyectos, en las entrevistas para seleccionar a los mejores candidatos siempre les he dicho: ” Quizás no importa tanto lo que vayas a hacer, importa que sepas lo que tú quieres, si te gusta un país, si quieres aprender una lengua, conocer gente, desarrollarte como persona, en definitiva crecer…”. Pero sí es verdad que intento afinar y busco en sus ojos esa ilusión por querer hacer algo por alguien, y en éste sentido buscamos jóvenes que quieran cambiar el mundo.

Archie, Cecilia, Barbara, Margot y Celia lo tuvieron claro. Ante la situación de alarma de COVID-19, la palabra SOLIDARIDAD  recobró más sentido que nunca. Insisto, son jóvenes, menores de 30 años porque es el único requisito para participar en ésta beca. Ellos aún no tienen vocación de médicos, sanitarios, policías, bomberos, políticos… pero se lanzaron a la piscina para ayudarnos.

Pudieron elegir la opción, “me voy a mi país y me cobijo debajo de la manta al lado de mamá“, pero no dudaron ni un segundo, y eso es de admirar.

Quizás nuestra juventud crece fuerte, con conocimiento de lo que significa SOLIDARIDAD y quizás EUROPA, tan frágil y dañada en éstos momentos, apostó por una iniciativa que SÍ tiene efecto y resultados.

Cecilia os explica cómo está siendo la experiencia de vivir confinados en un centro de rescate.

[:ca]

“Davant la situació d’alarma de COVID-19 van poder triar l’opció, -marxo al meu país i em quedo tapadet sota de la manta amb la mare-, però no van dubtar ni un segon, i això és d’admirar. “

    Parlem amb Alba Gómara, coordinadora del Voluntariat i de projectes del Cos Europeu de Solidaritat i co-responsable del Departament de Rescat i Rehabilitació de Primats.

Treballem amb joves europeus que vénen a desenvolupar una activitat Voluntària a la nostra Entitat. Ells són participants del COS EUROPEU DE SOLIDARITAT.

Des 2015 Fundació MONA és una de les entitats acreditades a Europa que rep finançament de la Comissió Europea per acollir i enviar joves voluntaris. Aquests són beneficiats amb unes beques que els garanteix abans de res una seguretat i protecció, amb totes les despeses cobertes allà on vagin.

Com a coordinadora de Projectes, a les entrevistes per seleccionar els millors candidats sempre els hi dic: “Potser no importa tant el que vagis a fer, importa que sàpigues el que tu vols, si t’agrada un país, si vols aprendre una llengua, conèixer gent, desenvolupar-te com a persona, en definitiva créixer … “. Però sí que és veritat que intento afinar i busco en els seus ulls aquesta il·lusió per voler fer alguna cosa per algú, i en aquest sentit busquem joves que vulguin canviar el món.

Archie, Cecilia, Barbara, Margot i Celia ho van tenir clar. Davant la situació d’alarma de COVID-19, la paraula SOLIDARITAT va recobrar més sentit que mai. Insisteixo, són joves, menors de 30 anys perquè és l’únic requisit per participar en aquesta beca. Ells encara no tenen vocació de metges, sanitaris, policies, bombers, polítics… però es van llançar a la piscina per ajudar-nos.

Van poder triar l’opció, “marxo al meu país i em quedo tapadet sota de la manta amb la mare”, però no van dubtar ni un segon, i això és d’admirar.

Potser la nostra joventut creix forta, amb coneixement del que significa SOLIDARITAT i potser EUROPA, tan fràgil i danyada en aquests moments, va apostar per una iniciativa que SÍ té efectes i resultats.

Cecilia us explica com està sent l’experiència de viure confinats en un centre de rescat.

[:en]

“Given the alarming situation of COVID-19, our volunteers had the opportunity to say ” I am going to go back to my country and take shelter under the blanket next to my Mum”, but they did not consider this option for a second and that is admirable.“

    We speak with Alba Gómara, coordinator of Volunteering and the European Solidarity Corps projects, and co-head of the Primate Rehabilitation and Rescue Department. 

We work with young Europeans who come to carry out volunteer work at our centre. They are participants in the EUROPEAN SOLIDARITY CORPS.

Since 2015 Fundación MONA is one of the accredited Entities in Europe that receives funding from the European Commission to welcome and send young volunteers. These are benefited with scholarships that guarantee, above all, security and protection, with all expenses covered wherever they go.

As Project Coordinator, in interviews to select the best candidates I have always told them: » Perhaps it doesn’t matter that much what you are going to do. It matters that you know what you want – if you like a country, if you want to learn a language, meet people, develop yourself as a person, ultimately grow… ». But ultimately, I try to look into the eyes of the person and see that desire to want to do something to help others. We are really looking for young people who want to change the world.

Archie, Cecilia, Barbara, Margot and Celia had it clear. Faced with the alarming situation of COVID-19, the word SOLIDARITY became more relevant than ever. They are young – under 30 years old – because this is a mandatory requirement to participate in this scholarship. They do not have the qualifications of doctors, health workers, police, firemen, or politicians…but they dove in at the deep end to help us. 

They had the opportunity to choose the option, ” I am going to go back to my country and take shelter under the blanket next to my Mum“, but they did not consider this option for a second, and that is admirable.

Perhaps our youth grows stronger, gaining deeper understanding of the word SOLIDARITY. And perhaps Europe, so fragile and damaged at the moment, opted for an initiative that has truly positive effects and results.

Cecilia talks about her experience during life under confinement at the sanctuary: 

.

[:]