Día de la tierra 2020: monos abandonados y Covid19

[:es]Durante este confinamiento salía la noticia de que había aparecido un tití abandonado  en una urbanización de Alicante que ha pasado a engrosar las listas de espera para ser aceptado en un centro de rescate.

Datos recopilados en 25 estados miembros de la UE por EARS, (Alianza Europea de Centro de Rescate y Santuarios), Eurogroup for Animals y AAP, daban las alarmantes cifras de que solo en el 2017 había registrados alrededor de 22.000 nuevos casos de animales para rescatar. Y esto es solo la punta del iceberg, porque no todos los centros registran los animales de los que no pueden hacerse cargo.

¿Y qué pasa ahora con la situación actual de crisis por el Covid19 en los centros de rescate?

Desde Fundación MONA estamos totalmente de acuerdo con el último comunicado de Eurogroup for Animals y nos sumamos a su llamamiento.

LA SITUACIÓN ACTUAL

La propagación del nuevo coronavirus está poniendo en peligro la supervivencia de miles de animales alojados en centros de rescate y refugios europeos. La situación actual agrava la crisis que ya existía antes del Covid 19, una falta crónica de ayuda y financiación para el alojamiento de los animales salvajes incautados, lo que se traduce en largas listas de espera y lo peor, la muerte de muchos animales antes de que se les pueda ayudar.

Los centros de rescate y los santuarios ofrecen una vida mejor a los animales que han sufrido en nombre del espectáculo, en zoológicos de mala calidad o que han sido confiscados a propietarios particulares o a comerciantes ilegales y sin escrúpulos.  Como la mayoría de las veces estos animales no pueden ser devueltos a la naturaleza, los centros de rescate y santuarios en Europa desempeñan un papel fundamental para garantizar el bienestar de los animales y apoyar los esfuerzos de los Estados Miembros en la lucha contra el tráfico de fauna silvestre. Además de proporcionar alojamiento, atención veterinaria y rehabilitación a los animales, muchos centros de rescate participan directamente en la incautación de los animales y en su posterior traslado, a menudo a través de las fronteras nacionales. Su personal puede ofrecer conocimientos especializados directamente al gobierno en la identificación, manipulación, transporte, alojamiento y cuidado de los especímenes, o puede capacitar a los representantes del gobierno en estas competencias.

POR QUÉ IMPORTA

Una vez que un animal es atendido por un centro de rescate, se producen costes significativos. Estos incluyen la comida, el personal, la medicina, la atención veterinaria, la construcción, el mantenimiento, la calefacción… Cuando las Autoridades han depositado al animal en la instalación, tal vez se supone que los costes serán  sufragados por el Estado. Sin embargo, muchos gobiernos no proporcionan ningún tipo de financiación para el cuidado de los animales que colocan en las instalaciones de rescate, ya que no hay presupuesto asignado para ello.

En realidad, los centros de rescate de Europa funcionan gracias a la generosidad de los donantes privados y, en algunos casos, a las entradas vendidas a sus visitantes. Sin embargo, con las restricciones de COVID-19 adoptadas en las ciudades europeas cerradas, los visitantes ya no vienen. A largo plazo, la perturbación por el coronavirus de la economía de los países y los ahorros de la población podría empeorar la situación.

Los profesionales de los centros de rescate están luchando para cuidar de los animales durante la crisis actual. Nunca dejarán que el bienestar de los animales se vea comprometido, pero esto tiene un coste a nivel económico y personal. En el caso de Fundació MONA, desde antes de la obligación de confinamiento, un equipo de 6 personas que confinó en el centro de rehabilitación de primates para evitar ser contagiados y contagiar a los animales rescatados mientras el resto del personal se esfuerza por evitar que el proyecto colapse por falta de donantes.

POSICIÓN DEL EUROGRUPO PARA LOS ANIMALES

Los centros de rescate y los santuarios necesitan urgentemente apoyo financiero para seguir funcionando y luego proporcionar el cuidado adecuado a los animales que albergan.

El Eurogrupo para los Animales defiende que:

• Los centros de rescate y los santuarios tienen una importante función de utilidad pública y no deben olvidarse en estos tiempos difíciles, en que los gobiernos adoptan medidas financieras de emergencia para apoyar las actividades económicas. Esas medidas deben asignarse también a los centros de rescate;
• Es responsabilidad de los gobiernos de los países garantizar la financiación y el apoyo adecuados a los centros y santuarios de rescate en estos tiempos difíciles.
• Los gobiernos deben definir la atención veterinaria y el cuidado de animales como servicios “esenciales” durante el encierro. El personal y los voluntarios de las instalaciones de rescate también deben ser incluidos en la lista de ‘trabajadores esenciales’, para que puedan seguir cuidando de los animales.
• El papel fundamental de los centros de rescate en la lucha contra el tráfico de fauna y flora silvestres se ha destacado en el Plan de Acción de la UE contra el tráfico de fauna y flora silvestres, en el que se establece una acción específica (la Acción 19) para “Mejorar el cuidado de los animales vivos incautados o confiscados”. La UE debería entonces pedir activamente a los gobiernos de los Estados miembros que apoyen financieramente a los centros y santuarios de rescate.

Retomando la temática de la reunión que mantuvimos en el parlamento Europeo del pasado mes de noviembre, la Comisión Europea tiene ahora la posibilidad de demostrar que se ha aprendido una dolorosa lección incluyendo una Lista Positiva de la UE para regular eficazmente el comercio de mascotas exóticas en su nueva Estrategia de Biodiversidad para 2030, que forma parte del Acuerdo Verde Europeo.

 [:ca]Durant aquest confinament  sortia la notícia que havia aparegut un tití abandonat a una urbanització d’Alacant que ha passat a engrossir les llistes d’espera per ser acceptat en un centre de rescat.

Dades recopilades en 25 estats membres de la UE per EARS, (Aliança Europea de Centre de Rescat i Santuaris), Eurogroup for Animals i AAP, donaven les alarmants xifres que només el 2017 hi havia registrats al voltant de 22.000 nous casos d’animals per rescatar . I això és només la punta de l’iceberg, perquè no tots els centres registren els animals dels que no poden fer-se càrrec.

I què passa ara amb la situació actual de crisi pel Covid19 en els centres de rescat?

LA SITUACIÓNACTUAL

La propagació del nou coronavirus està posant en perill la supervivència de milers d’animals allotjats en centres de rescat i refugis europeus. La situació actual agreuja la crisi que ja existia abans del Covid 19, una falta crònica d’ajuda i finançament per a l’allotjament dels animals salvatges confiscats, el que es tradueix en llargues llistes d’espera i el pitjor, la mort de molts animals abans de que se’ls pugui ajudar.

Els centres de rescat i els santuaris ofereixen una vida millor als animals que han patit en nom de l’espectacle, en zoològics de mala qualitat o que han estat confiscats a propietaris particulars o a comerciants il·legals i sense escrúpols. Com la majoria de les vegades aquests animals no poden ser retornats a la natura, els centres de rescat i santuaris a Europa tenen un paper fonamental per garantir el benestar dels animals i donar suport als esforços dels estats membres en la lluita contra el tràfic de fauna silvestre. A més de proporcionar allotjament, atenció veterinària i rehabilitació als animals, molts centres de rescat participen directament en la confiscació dels animals i en el seu posterior trasllat, sovint a través de les fronteres nacionals. El seu personal pot oferir coneixements especialitzats directament a el govern en la identificació, manipulació, transport, allotjament i cura dels espècimens, o pot capacitar els representants de govern en aquestes competències.

PER QUÈ IMPORTA

Una vegada que un animal és atès per un centre de rescat, es produeixen despeses significatives. Aquestes inclouen el menjar, el personal, la medicina, l’atenció veterinària, la construcció, el manteniment, la calefacció… Quan les autoritats han dipositat a l’animal a la instal·lació, potser se suposa que tot serà sufragats per l’Estat. No obstant això, molts governs no proporcionen cap tipus de finançament per a la cura dels animals que cedeixen als centres de rescat, ja que no hi ha pressupost assignat per a això.

En realitat, els centres de rescat d’Europa funcionen gràcies a la generositat dels donants privats i, en alguns casos, a les entrades venudes als seus visitants. No obstant això, amb les restriccions de COVID-19 adoptades en les ciutats europees tancades, els visitants ja no vénen. A llarg termini, la pertorbació pel coronavirus de l’economia dels països i els estalvis de la població podria empitjorar la situació.

Els professionals dels centres de rescat estan lluitant per tenir cura dels animals durant la crisi actual. Mai deixaran que el benestar dels animals es vegi compromès, però això té un cost a nivell econòmic i personal. En el cas de Fundació MONA, des d’abans de l’obligació de confinament, un equip de 6 persones es va confinar al centre de rehabilitació de primats per evitar ser contagiats i contagiar als animals rescatats mentre la resta del personal s’esforça per evitar que el projecte col·lapsi per falta de donants.

POSICIÓ DE L’EUROGRUP PELS ANIMALS

Els centres de rescat i els santuaris necessiten urgentment suport financer per seguir funcionant i proporcionar la cura adequada als animals que alberguen.

L’Eurogrup per als Animals defensa que:

• Els centres de rescat i els santuaris tenen una important funció d’utilitat pública i no s’han d’oblidar en aquests temps difícils, en què els governs adopten mesures financeres d’emergència per donar suport a les activitats econòmiques. Aquestes mesures s’han d’assignar també als centres de rescat;
• És responsabilitat dels governs dels països garantir el finançament i el suport adequats als centres i santuaris de rescat en aquests temps difícils.
• Els governs han de definir l’atenció veterinària i la cura d’animals com serveis “essencials” durant la tancada. El personal i els voluntaris de les instal·lacions de rescat també han de ser inclosos en la llista de ‘treballadors essencials’, perquè puguin seguir cuidant dels animals.
• El paper fonamental dels centres de rescat en la lluita contra el tràfic de fauna i flora silvestres s’ha destacat en el Pla d’Acció de la UE contra el tràfic de fauna i flora silvestres, en el qual s’estableix una acció específica (l’Acció 19) per “Millorar la cura dels animals vius confiscats o confiscats”. La UE hauria de llavors demanar activament als governs dels Estats membres que donin suport financerament als centres de rescat i santuaris.

Reprenent la temàtica de la reunió que vam mantenir al parlament Europeu el passat mes de novembre, la Comissió Europea té ara la possibilitat de demostrar que s’ha après una dolorosa lliçó, incloent una Llista Positiva de la UE per regular eficaçment el comerç de mascotes exòtiques a seva nova Estratègia de Biodiversitat per a 2030, que forma part de l’Acord Verd Europeu.

 [:en]During this confinement, the news came out that an abandoned marmoset had appeared in an urbanization in Alicante, which has now joined the waiting list to be accepted in a rescue center.

Data collected in 25 EU member states by EARS, (European Alliance of Rescue Centres and Sanctuaries), Eurogroup for Animals and AAP, gave the alarming figures that in 2017 alone there were around 22,000 new cases of animals to be rescued. And this is just the tip of the iceberg, because not all centres register the animals they cannot take care of.

And what about the current crisis situation by Covid19 in the rescue centres?
We at MONA Foundation fully agree with the latest release from the organization Eurogroup for Animals  and we support their call.

CURRENT SITUATION

The spreading of the novel coronavirus (COVID-19) is hindering the survival of thousands of animals hosted in European rescue centres and sanctuaries.This added to adifficult situation in which, already before the COVID-19 crisis, housing for seized, confiscated or surrendered wild animals was severely limited in Europeand rescue centres were suffering from a chronic lack of consideration and funding^[1].

Rescue centres and sanctuaries offer a better life to animals that have suffered in substandard zoos, have been cruelly exploited in circuses or that have been confiscated from private owners or illegal and unscrupulous traders.  As most of the time these animals cannot be returned to the wild, rescue centres and sanctuaries in Europe play a critical role in ensuring the animals’ welfare and in supporting Member States’ effort to fight against wildlife trafficking.As well as providing housing, veterinary care and rehabilitation for the animals, many rescue facilities directly participate in the seizure and/or confiscation of the animals and in their subsequent translocation, often across national borders.Their staff can offer expertise directly to the government in identifying, handling, transporting, housing, and caring for specimens, or can train government representatives in these skills.

WHY IT MATTERS

Once an animal is taken into care by a rescue facility, significant costs are involved. These include food, staff, medicine, veterinary care, construction, maintenance and heating. Where the animal has been placed at the facility by the authorities, it could perhaps be assumed that such costs would be covered by the State.However, many governments provide no funding at all for the care of the animals they place at rescue facilities, as there is no budget allocated for it.

In reality, rescue facilities in Europe operate thanks to the generosity of private donors and, in some cases, to the tickets sold to their visitors. However, with the COVID-19 restrictions adopted in locked down European cities, visitors are not coming anymore.In the longer term, the coronavirus’ disruption of countries’ economy and people’s savings could worsen the situation.

The devoted staff of rescue centres is struggling to look after the animals during the present crisis. They will never leave the animals’ welfare be compromised, but this comes at a cost. In the case of Fundació MONA, since before the obligation of confinement, a team of 6 people confined to the primate rehabilitation centre to avoid being infected and infecting the rescued animals, while the rest of the personnel strive to prevent the project from collapsing due to a lack of donors.

EUROGROUP FOR ANIMALS POSITION

Rescue centres and sanctuaries urgently need financial support to continue to operate and then provide appropriate care of the animals they host.

Eurogroup for Animals believes that

• Rescue centres and sanctuaries have an important role of public utility and should not be forgotten during these difficult times, when emergency financial measures are put in place by governments to support economic activities. Such measures should be allocated also to rescue facilities;
• It is the responsibility of countries’ governments to ensure proper funding and support to rescue centres and sanctuaries in these difficult times.
• Governments must define veterinary care and animal keeping as ‘essential’ services during lockdown. Rescue facilities’ staff and volunteers must also be included in the list of ‘essential workers’, so that they can continue to take care of animals.
• The key role of rescue centres in fighting wildlife traffickinghas been highlighted in the EU Action Plan against Wildlife Trafficking which sets out a specific action (Action 19) to “Improve care of seized or confiscated live animals”.The EU should then actively call on member States’governments to financially support rescue centres and sanctuaries.

 [:]