Marcados de por vida: la otra cara de los chimpancés actores y mascotas
[:es] Las condiciones de vida durante la primera infancia afectan de manera permanente a las capacidades sociales de los chimpancés Un reciente estudio publicado en la revista científica PLoS ONE, basado en datos recopilados durante 12 años con chimpancés ―procedentes del mundo del espectáculo o usados como mascotas― actualmente alojados en Fundació MONA, determina que […]
Publicat: 16.01.2020[:es]
Las condiciones de vida durante la primera infancia afectan de manera permanente a las capacidades sociales de los chimpancés
Un reciente estudio publicado en la revista científica PLoS ONE, basado en datos recopilados durante 12 años con chimpancés ―procedentes del mundo del espectáculo o usados como mascotas― actualmente alojados en Fundació MONA, determina que las situaciones traumáticas durante la primera infancia tienen un impacto permanente sobre las habilidades sociales de los chimpancés en su etapa adulta.
- El acicalamiento social o grooming es un comportamiento clave en los primates, y desempeña un papel importante en el vínculo y la reconciliación después de los conflictos. Este comportamiento social ―fundamental en los chimpancés― es el principal afectado en los animales que han sufrido abuso y maltrato.
- Los chimpancés que han sido extraídos de su hábitat natural ―muy probablemente presenciando la muerte de su madre o de miembros de su grupo― y transportados en condiciones deplorables a Europa, realizaban menos grooming que los chimpancés nacidos en cautiverio.
- Del mismo modo, los chimpancés que han vivido aislados de sus congéneres durante los primeros 5 años de su vida son menos activos en el acicalamiento en comparación con los vivieron con otros chimpancé
- Las experiencias de vida traumáticas y las condiciones de vida desfavorables durante su infancia producen limitaciones sociales duraderas que afectan a sus comportamientos sociales, independientemente de las condiciones de vida actuales.
- Los resultados de este estudio ―realizado por un equipo de investigación hispano-austríaco― sugieren que, al igual que los humanos, los chimpancés experimentan una fase de desarrollo social y emocional muy sensible durante la infancia, momento en el que las experiencias traumáticas pueden tener un impacto duradero y permanente sobre su comportamiento futuro y su calidad de vida.
Antecedentes
Debido a la deforestación, el aumento de las actividades humanas en su hábitat natural y la amenaza de caza furtiva, la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza clasifica a todas las especies de grandes simios ―chimpancés, bonobos, gorilas y orangutanes― como especies en peligro de extinción o en peligro crítico. Desde la década de 1950, miles de chimpancés han sido extraídos de la naturaleza para ser enviados a Estados Unidos, Asia y Europa. Otros se obtuvieron a través de la cría en cautividad para ser utilizados en investigación biomédica, la industria del entretenimiento o para ser mantenidos como mascotas.
Lamentablemente, debido a las situaciones legales y la falta de fondos, la mayoría de estos chimpancés nunca escaparon de este destino y solo un porcentaje muy pequeño pudo ser confiscado para ser rehabilitado e introducido en grupos sociales en centros de recuperación de primates.
Si bien no hay nada que se pueda hacer sobre su pasado ― después de haber sufrido por el beneficio y el entretenimiento de los humanos― ahora tenemos la obligación de cuidar y ofrecer las mejores condiciones de vida posibles para estos animales. Poder hacerlo depende en gran medida de nuestra capacidad para comprender lo que experimentaron estos animales y cómo se vieron afectados por su pasado.
¿Cuál es la otra cara del uso y abuso de chimpancés actores y mascotas?
Si bien hay algunos estudios que se centran en las repercusiones en primates de laboratorios, poco sabemos en relación a aquellos que vivieron en una casa junto a humanos o dedicaron sus primeros años de vida a trabajar en el circo o en la publicidad.
En un proyecto conjunto financiado por “la Caixa”, investigadores de Fundació Mona, la Universidad de Girona y la Universidad de Graz, están trabajando con chimpancés con una historia previa como mascotas o dedicados al mundo del entretenimiento. El objetivo es comprender mejor cómo y en qué grado las condiciones de vida pasadas y las actuales les afectan y marcan.
Dietmar Crailsheim, estudiante de doctorado en la Universidad de Girona e investigador de Fundació MONA, afirma: «Aunque es de suma importancia avanzar en el campo de la conservación y crear conciencia para garantizar que menos animales tengan que sufrir destinos similares a los de los chimpancés con los que trabajamos actualmente, no debemos olvidarnos de los animales que todavía están atrapados en situaciones de riesgo y abuso. Parte de nuestra responsabilidad es comprender plenamente sus limitaciones, necesidades y capacidades para proporcionarles un entorno adecuado y permitirles vivir una vida digna».
«Además, hemos podido demostrar que las condiciones de la vida durante la infancia también afectan al grooming, una conducta social básica en la vida de los chimpancés. Tras doce años de estudio detectamos que los chimpancés que estuvieron alojados en aislamiento dedicaban menos tiempo a acicalar a otros individuos en comparación con los chimpancés que habían crecido en un grupo social durante sus primeros cinco años de vida», afirma Elfriede Kalcher-Sommersguter, investigadora de la Universidad de Graz y una de las supervisoras del estudio.
¿Cuál es la “cicatriz” que permanece en estos animales?
En palabras del Dr. Miquel Llorente, supervisor de la investigación y Director Científico de Fundació Mona: «A pesar de los años que han transcurrido desde que llegaron a Fundació Mona, la ‘cicatriz emocional’ sigue presente en estos animales. Serán ‘discapacitados sociales’ de por vida. Sin embargo, la nueva vida de estos individuos en grupos sociales, en los que aprender nuevas habilidades sociales, en grandes recintos naturalizados y complejos, así como una correcta estimulación cognitiva y emocional, puede mejorar su calidad de vida y bienestar. Es nuestra responsabilidad moral». «Estos resultados ─enfatiza el Dr. Llorente─ resaltan la importancia de investigar a este tipo de animales maltratados. Con ello ayudaremos a mejorar el bienestar y las prácticas de manejo de los chimpancés con antecedentes traumáticos, así como a garantizar la viabilidad económica de la recuperación centros que trabajan día a día por el bienestar y la conservación de los primates».
Los resultados mencionados aquí han sido publicados en la revista PLOS ONE:
- Crailsheim, H.P. Stüger, E. Kalcher-Sommersguter & M. Llorente (2020). Early life experience and alterations of group composition shape the social grooming networks of former pet and entertainment chimpanzees (Pan troglodytes). PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0226947
[:ca]
Les condicions de vida durant la primera infància afecten de manera permanent les capacitats socials dels ximpanzés
- Un recent estudi publicat a la revista científica PLoS ONE, basat en dades recopilades durant 12 anys amb ximpanzés ―procedents de el món de l’espectacle o usats com mascotes― actualment allotjats a Fundació MONA, determina que les situacions traumàtiques durant la primera infància tenen un impacte permanent sobre les seves habilitats socials en la seva etapa adulta.
(minut 14.33)
- L’empolainament social o grooming és un comportament clau en els primats, i té un paper important en el vincle i la reconciliació després dels conflictes. Aquest comportament social ―fonamental en els ximpanzés― és el principal afectat en els animals que han patit abús i maltractament.
- Els ximpanzés que han estat extrets del seu hàbitat natural ―molt probablement presenciant la mort de la seva mare o de membres del seu grup― i transportats en condicions deplorables a Europa, realitzaven menys grooming que els ximpanzés nascuts en captivitat.
- De la mateixa manera, els ximpanzés que han viscut aïllats dels seus congèneres durant els primers 5 anys de la seva vida són menys actius en el grooming en comparació amb els van viure amb altres ximpanzés.
- Les experiències de vida traumàtiques i les condicions de vida desfavorables durant la seva infància produeixen limitacions socials duradores que afecten els seus comportaments socials, independentment de les condicions de vida actuals.
- Els resultats d’aquest estudi ―realitzat per un equip d’investigació hispano-austríac― suggereixen que, a l’igual que els humans, els ximpanzés experimenten una fase de desenvolupament social i emocional molt sensible durant la infància, moment en què les experiències traumàtiques poden tenir un impacte durador i permanent sobre el seu comportament futur i la seva qualitat de vida.
Antecedents
A causa de la desforestació, l’augment de les activitats humanes en el seu hàbitat natural i l’amenaça de caça furtiva, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura classifica a totes les espècies de grans simis ―ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans― com a espècies en perill d’extinció o en perill crític. Des de la dècada de 1950, milers de ximpanzés han estat extrets de la natura per ser enviats als Estats Units, Àsia i Europa. D’altres es van obtenir a través de la cria en captivitat per ser utilitzats en investigació biomèdica, la indústria de l’entreteniment o per a ser mantinguts com a mascotes.
Lamentablement, a causa de les situacions legals i la falta de fons, la majoria d’aquests ximpanzés mai van escapar d’aquest destí i només un percentatge molt petit va poder ser confiscat per ser rehabilitat i introduït en grups socials en centres de recuperació de primats.
Si bé no hi ha res que es pugui fer sobre el seu passat ―després d’haver patit pel benefici i l’entreteniment dels humans― ara tenim l’obligació de cuidar i oferir les millors condicions de vida possibles per a aquests animals. Poder fer-ho depèn en gran mesura de la nostra capacitat per comprendre el que van experimentar aquests animals i com es van veure afectats pel seu passat.
Quina és l’altra cara de l’ús i abús de ximpanzés actors i mascotes?
Si bé hi ha alguns estudis que se centren en les repercussions en primats de laboratoris, poc sabem en relació a aquells que van viure en una casa amb humans o que es van dedicar els seus primers anys de vida a treballar en el circ o en la publicitat.
En un projecte conjunt finançat per “la Caixa”, investigadors de la Fundació Mona, la Universitat de Girona i la Universitat de Graz, estan treballant amb ximpanzés amb una història prèvia com a mascotes o dedicats a el món de l’entreteniment. L’objectiu és comprendre millor com i en quin grau les condicions de vida passades i les actuals els afecten i marquen.
Dietmar Crailsheim, estudiant de doctorat a la Universitat de Girona i investigador de la Fundació MONA, afirma: «Encara que és molt important avançar en el camp de la conservació i crear consciència per garantir que menys animals hagin de patir històries similars als dels ximpanzés amb els que treballem actualment, no ens hem d’oblidar dels animals que encara estan atrapats en situacions de risc i abús. Part de la nostra responsabilitat és comprendre plenament les seves limitacions, necessitats i capacitats per a proporcionar-los un entorn adequat i permetre’ls viure una vida digna».
«A més, hem pogut demostrar que les condicions de la vida durant la infància també afecten el grooming, una conducta social bàsica en la vida dels ximpanzés. Després de dotze anys d’estudi vàrem detectar que els ximpanzés que van viure en aïllament dedicaven menys temps a empolainar a altres individus en comparació amb els ximpanzés que havien crescut en un grup social durant els seus primers cinc anys de vida», afirma Elfriede Kalcher-Sommersguter, investigadora de la Universitat de Graz i una de les supervisores de l’estudi.
Quina és la “cicatriu” que roman en aquests animals?
En paraules del Dr. Miquel Llorente, supervisor de la investigació i Director Científic de la Fundació Mona: «Tot i els anys que han transcorregut des de que van arribar a la Fundació Mona, la ‘cicatriu emocional’ segueix present en aquests animals. Seran ‘discapacitats socials’ de per vida. No obstant això, la nova vida d’aquests individus en grups socials, en els quals aprendre noves habilitats socials, en grans recintes naturalitzats i complexos, així com una correcta estimulació cognitiva i emocional, pot millorar la seva qualitat de vida i benestar. És la nostra responsabilitat moral». «Aquests resultats ─enfatiza el Dr. Llorente─ ressalten la importància d’investigar aquest tipus d’animals maltractats. Amb això ajudarem a millorar el benestar i les pràctiques de maneig dels ximpanzés amb antecedents traumàtics, així com a garantir la viabilitat econòmica dels centres de recuperació que treballen dia a dia pel benestar i la conservació dels primats».
Els resultats mencionats aquí han estat publicats a la revista PLOS ONE:
- Crailsheim, H.P. Stüger, E. Kalcher-Sommersguter & M. Llorente (2020). Early life experience and alterations of group composition shape the social grooming networks of former pet and entertainment chimpanzees (Pan troglodytes). PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0226947
[:en]
Early living conditions greatly affect their social capacities
A recent study published in the scientific journal PLoS ONE, based on data collected over 12 years on former pet and entertainment chimpanzees housed at Fundació MONA, highlights that early trauma affects chimpanzees’ grooming competencies throughout their life.
- Grooming is a key social behaviour in primates, which plays a significant role in bonding and reconciliation after conflicts.
- Chimpanzees that have been poached from their natural habitat, most likely witnessing the killing of their mother and/or group members, and transported under deplorable conditions to Europe, showed to be far less active groomers compared to captive born chimpanzees.
- Similarly, chimpanzees that have been predominantly housed without access to conspecifics during the first 5 years of their life are less active when it comes to grooming, compared to those that used to live with other chimpanzees.
- Traumatic life experiences and unfavourable living conditions in their infancy produce long lasting social limitations, impacting their social behaviours, regardless of the current living conditions .
- The results of this study suggest that, similar to humans, chimpanzees experience a very sensitive social and emotional development phase during infancy, and traumatic experiences in that time can have a lasting impact on their future behaviour and quality of life.
Background
Due to deforestation, increasing human activities in their natural habitat, and the threat of poaching, all great ape species ―chimpanzees, bonobos, gorillas and orangutans― are either classified as endangered or critically endangered species by the International Union for Conservation of Nature. Since the 1950s thousands of chimpanzees have been taken from the wild in order to be shipped to USA, Asia, and Europe. Others were obtained through captive breeding, but all with the intention to be used for biomedical research, the entertainment industry, or to be held as pets.
Sadly, due to the legal situations and missing funding, most of these chimpanzees never escaped this destiny and only a very small percentage could be confiscated to be rehabilitated and introduced into social groups at primate rescue centres.
While there is nothing that can be done about their past, after having suffered for the gain and entertainment of humans, we now have the obligation to care for and offer the best living conditions possible for these animals. Being able to do so, depends greatly on our capacity to understand what these animals experienced and how they were affected by their past.
What is the other side of their use and abuse as former pets and entertainment chimpanzees?
While there are some studies focusing on the effects of laboratory housing on non-human primates, very little is known in this regard.
A Spanish-Austrian research team funded by the ” la Caixa Foundation”, including researchers from the Fundació MONA, the University of Girona and the Univerity of Graz, are working with former pet and entertainment chimpanzees to gain a better understanding on how and to what degree these animals are affected by their past and current living conditions.
Dietmar Crailsheim, PHD student at the Girona University and researcher at Fundació MONA states: “Although it is of utmost importance to advance in the field of conservation and to raise awareness in order to ensure that less animals have to suffer similar destinies as those former pet and entertainment chimpanzees we currently work with, we should not forget about the animals that are, or until recently were, still trapped in these abusive and damaging situations. Part of our responsibility is to fully understand their limitations, needs, and capacities in order to be able to provide them with an adequate environment and allowing them to live a life worth living.”
“Moreover, we could show that the housing conditions during infancy affect social grooming as well, as we found chimpanzees who were mainly housed in solitary confinements spent less time grooming compared to chimpanzees who were mainly socially housed during their first five years of life”, says last author Elfriede Kalcher-Sommersguter of the University of Graz.
What is the “scar” left in these animals?
In the words of Dr. Miquel Llorente ― research supervisor and Research Manager of Fundació Mona― : “Despite the years that have elapsed since they arrived at MONA, the emotional scar remains present in these subjects. They are socially impaired for life. Nevertheless, the new life of these individuals in social groups, where they can develop new social skills, in large naturalized and complex enclosures, as well as a correct cognitive and emotional stimulation, may improve their quality of life. It is our moral responsibility.” “These results,” emphasizes Dr. Llorente, “highlight the importance of investigating these abused animals to improve the well-being and management practices of chimpanzees with traumatic backgrounds, as well as guaranteeing the economic viability of recovery centres that work day-to-day for the welfare and conservation of primates. ”
The results mentioned here have been published in the journal PLOS ONE:
Crailsheim, H.P. Stüger, E. Kalcher-Sommersguter & M. Llorente (2020). Early life experience and alterations of group composition shape the social grooming networks of former pet and entertainment chimpanzees (Pan troglodytes). PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0226947
[:]