ACTUALITAT

Ximpanzés de MONA ajuden a la ciència a descobrir que el badall es contagia… fins i tot des d’un robot!

Pot un ximpanzé encomanar-se d’un badall… provocat per un androide? La resposta és sí. Així ho confirma un innovador estudi publicat recentment a la revista *Nature Scientific Reports*, liderat per investigadors de la City St George’s University of London, i en el qual els ximpanzés rescatats per Fundació MONA han tingut un paper protagonista. La […]

Publicat: 06.06.2025

Pot un ximpanzé encomanar-se d’un badall… provocat per un androide? La resposta és sí. Així ho confirma un innovador estudi publicat recentment a la revista *Nature Scientific Reports*, liderat per investigadors de la City St George’s University of London, i en el qual els ximpanzés rescatats per Fundació MONA han tingut un paper protagonista. La troballa obre una nova finestra a l’enteniment dels mecanismes de contagi conductual i del paper que hi juguen l’empatia i la simulació motora en espècies no humanes.

L’estudi, pioner a nivell mundial, consistia en presentar als ximpanzés un androide dissenyat per imitar expressions humanes, que en una de les condicions de l’estudi badallava davant seu. Els resultats van ser sorprenents: els ximpanzés no només van respondre amb badalls propis, sinó que en molts casos van iniciar comportaments relacionats amb el descans, com buscar materials per construir el seu niu o estirar-se per dormir.

L’objectiu era explorar si el contagi del badall depèn de l’agent que executa l’acció, o si n’hi ha prou amb observar el gest per desencadenar la resposta, encara que provingui d’un ésser artificial”, explica el Dr. Ramiro Joly de la City St George’s University of London. “Els nostres resultats suggereixen que el simple acte de percebre un badall —encara que vingui d’un robot— pot activar en l’observador no només una resposta motora automàtica, sinó també estats associats com la son”.

 

L’estudi no només ofereix una fascinant mirada a la cognició social dels ximpanzés, sinó que també planteja noves preguntes sobre com humans i no humans processen les accions dels agents artificials. Segons els investigadors principals, Ramiro Joly-Mascheroni i Beatriz Calvo-Merino, aquest tipus de contagi “sembla anar més enllà d’una simple imitació motora. És gairebé inevitable, a diferència d’altres accions socials com aplaudir o riure”.

Aquest treball demostra la importància de la recerca interdisciplinària, unint camps tan diversos com la primatologia, la psicologia i la robòtica.

Pots llegir l’article complet al web de Nature:
https://www.nature.com/articles/s41598-025-98639-z

I si vols continuar donant suport a la tasca de rescat, rehabilitació i ciència de MONA, descobreix com fer-ho aquí

Vull formar-ne part

SUBSCRÍBE LA NEWSLETTER

Recibe información sobre nuestras actividades.

see more